sábado, 6 de marzo de 2010

TANCAMENT DEL BLOG

Reflexió sobre el curs

Aquest article està basat en la idea que la reflexió és allò que ens ha de fer conscients del que realitzem. En aquest cas, d’allò que hem anat desenvolupant durant aquests mesos des de el començament del curs.
Vam començar un conjunt d’estranys que no coneixíem els noms dels uns dels altres, sense saber qué era el decret 147/2007 o sense haver participat en cap dinàmica de grup organitzada per Maria Lourdes o Lluís . Després d’aquests mesos ens acostem a la data en la que la nostra feina té un volum considerable de pàgines i un volum considerable d’espai en la web amb imatges o vídeos penjats que ens diuen que cada cascú de nosaltres seguirà un camí diferent, però que l’espai que s’ha compartit, totes les experiències i els nostres coneixements seguiran amb nosaltres.
Crec que l’espai i l’atmosfera que em creat entre tots és el més important del curs, tot i que la nostra tasca com a docents necessita de moltes eines i habilitats que em treballat, tots aquests coneixements de poc ens servirien si no haguéssim pogut gaudir d’un ambient idoni a on deixar-los créixer, a on permetre creure en ells com alguna creença més enllà de la nostra capacitat de comprendre o actuar. En aquest curs em aprés que, tant la forma com el contingut són importants, i que ens queda, molt per aprendre.


Reflexió sobre la tasca docent.

Per a reflexionar sobre la tasca docent em de considerar que la tasca docent és allò que permet transmetre una quantitat de valors i de coneixements d’una manera o de diverses. Amb aquesta definició inicial, podem continuar expressant que la tasca docent és tot allò que els mestres fem des de que entrem a l’escola fins que hi sortim. Tot i que em de considerar que l’escola se’ns fica al cap moltes vegades, i així la nostra tasca no ens abandona encara que estem fora de les aules.

La tasca docent es desenvolupa de manera continua i la seva diversitat permet la innovació constant, encara que la repetició de conceptes sigui clau per a l’aprenentatge, els docents sempre busquem diferents tècniques i materials per a transmetre els coneixements. Però, la tasca docent també arriba a la formació com a persones, els docents treballen els valors en les seves explicacions i en la resolució dels conflictes diaris.

Els docents han de tenir una visió global del que és el món dels seus alumnes i poder transmetre’ls els objectius de les seves programacions de la forma que més s’adequa amb els seus perfils. Per això, han de fer servir i aplicar la llei, organitzar-se les classes, coordinar-se amb els altres mestres i superar les dificultats del dia a dia que es puguin donar amb el seu esforç i dedicació.

Mirant al meu voltant he pogut constatar una gran diferència entre dos tipus de docents amb experiència: El primer grup són aquells que saben el que fan i que funcionen mecànicament, sense aturar-se a reflexionar o ser permeables a d’altres opinions docents, els d’aquest grup desenvolupen bé la seva tasca docent, però tinc la sensació que els hi suposa una pesada càrrega per a portar a sobre. El segon grup, són aquells que tenen un somriure a la cara de tant en tant i que saben escoltar les idees o propostes noves que es poden realitzar per part dels companys,i és en aquest grup, en el que m’agradaria ser d’aquí a uns anys.

Virgilio poeta llatí S.I“Un camino sin obstáculos probablemente conduce a algún lugar que no vale la pena.”







SEMINARI, 4a sessió


PORTAFOLI DOCENT

El portafoli consta de una presentació meva y de l'escola en la que treballo. També hi han els articles que s'han anant realitzant al llarg sel curs en aquest blog i la meva presentació sobre les potencialitats educatives dels blocs.

La presentació : aqui

Potencialitats educatives del bloc

Segons la seva definició, el bloc es un diari que es pot actualitzar a mesura que el blocaire , es a dir, la persona que escriu va penjant els seus articles a Internet. Als articles se’ls hi poden fer comentaris que es van quedant enregistrats un darrere de l’altre, si és el que vol l’administrador (blocaire). Però, allò més significatiu és la facilitat amb la que es pot fer servir aquesta eina. El bloc és una democratització del coneixement en sí mateix, es a dir, permet que tant la gestió com el seguiment de la informació arribi a tothom i amb facilitat, mitjançant la Red.
El bloc ha estat per al nostre curs una eina que ens ha servit per a poder coordinar a un grup de professors sense espai ni temps comú, tret dels dimarts corresponents, i que han pogut trobar aquest temps i espai a Internet gràcies a les noves tecnologies.
La utilització del bloc ens permet discutir els coneixements que es volen impartir contant amb l’opinió de tots i totes. També, una gran avantatge es que el bloc permet els formats de text, vídeo, i foto que enriqueixen i permeten la varietat que en el nostre temps estem acostumats a veure en la nostra vida diària.
Moltes vegades trobem que els alumnes estan poc motivats i que no els interessa ni escriure ni llegir, però observem que els adolescents tenen molt per la mà totes les rets socials en les que la lectura i l’escriptura són imprescindibles per a comunicar-se. De la mateixa manera, els blocs serveixen per a trencar el gel que alguns alumnes no saben com trencar per a participar a la seva classe, però també es pot limitar el temps que aquells que el monopolitzen en una aula es veuen amb el dret de ser el centre d’atenció continu, al bloc totes les opinions tenen cabuda.
Els alumnes poden sentir-se còmodes i deixar-se comentaris sense que la lliçó sigui interrompuda o sense que el professor hagi de modificar el seu contingut inicial per cap mena de soroll.

martes, 2 de marzo de 2010

TALLER: EDUCACIÓ EMOCIONAL I SALUT DOCENT

Crec que aquest article ens pot servir per a saber positivitzar els missatges que donem als nostres alumnes. Moltes vegades ens trobem que una actitut d'aprenentatge no es lo suficientment bona o raonable i tendim a culpabilitzar l'alumne quan no vol seguir la classe o quan no fa els deures. En lloc d'aquesta actitut d'avant d'ell, podem tractar de millorar el seu aprenentatge positivitzant la seva perspectiva. Això ens donarà dues aventatges, la primera serà que l'alumne tindrà una imatge més encoratjadora d'allò que ha de fer, la segona serà que el seu propi organisme, el seu propi cervell adquirirà, segons l'article, una forma diferent, una modificació que serà producte de la seva bona predisposició a fer la feina.

Si la raó fa allò que vol el cor podem entendre que el primer lloc on em d'arrivar són les emocions, perquè és evident que els nois o noies s'expressen la majoria de les vegades a partir d'emocions. Sense entendre les seves preocupacions o desitjos no podrem desenvolupar la nostra tasca docent. Els conflictes a la classe són allò que es troba rodejant a tots els conceptes que els volem transmetre, sense bufar aquest núbol no es poden veure clares les idees.

Taller diversitat

Conceptes Sobre interculturalitat:
En aquest taller vam treballar algunes paraules que com, per exemple, diversitat o etnocentrisme, integració, interculturalitat i assimilació. També van treballar com interactuàven per donar diferents respostes al tractament de la nostra situació en un món multicultural, en el que l’ordre es troba, moltes vegades, en l’ull que mira i no en la realitat mateixa.

Vam veure que les diferents formes de tractar la cultura no eren innocents, que totes portaven implícites conceptes amagats “hidden curriculum” i que els conceptes havien de tractar-se a l’escola amb plans individualitzats per amotllar-se lo màxim possible a l’alumnat nou vingut.

Autoanàlisi:

La primera vegada que vaig veure el video vaig pensar que l’havia entès malament o que la mare havia vist alguna cosa rara al noi que agafa el globus. Després de pensar un segon vaig entendre el que passava. La mare era racista i el noi s’havia trobat amb molta més gent com ella perquè tenia molts més globus a la seva habitació.

Contrast

El Primi va expressar la seva tristesa en veure aquelles imatges. Elisenda va concretar en la situació del noi que estaba a casa en soledat. Aquest estat d’ ànim ens va semblar a tots que podía evitar-se i que era totalment innecessari.

Redescripció

Tenint en compte la diversitat en la societat, i els conflictes de la vida diària, els homes i les dones ens hem acostumat a simplificar la realitat per a la nostra conveniència. Les etiquetes, els noms, les descripcions endrecen el nostre món a la vegada que el simplifiquen. En aquesta simplificació egoista tenim tendencia a oblidar detalls, en aquests detalls es troben els altres. Un negre, un blanc, un groc un vermell, aquestes etiquetes que ens ajuden en alguns moments s’utilitzen fora del seu àmbit d’aplicació, convertint-se en allò que no els hi toca. El color negre es converteix en un estigma, el blanc en un signe de poder, i , automàticament, el racisme i la xenofòbia agafen protagonisme. Qualsevol raó ha estat durant la Història de les civilitzacións suficient per a justificar la injusticia, però sempre s’ha necessitat l’ús de la força per a portar aquest tipus de lleis per sobre dels pobles. Els valors com la pau i la tolerancia són els que han de convertir-se en veritable bandera, en l’eix vertebrador de la convivència.
Així, per un costat necessitem abreviacions per a funcionar,per un altre, necessitem aprofundir en els conceptes i treballar-los per a sentir que no ens quedem en una visió externa i superficial. Si aixequem les etiquetes, que s’amaga alguna persona o idea que no ens ensperavem i que pot valdre la pena.

Aquí teniu un video d'interculturalitat

Seminari. 3a Sessió: Programacions


Els alumnes seran capaços de:

  • Identificar i dir el nom de sis hobbies.

  • Expressar gustos i aficions.

  • Dir un chant i representar un ball per reforçar el vocabulari nou.

  • Escoltar i cantar la cançó I like painting per presentar i practicar el vocabulari clau de la unitat.

  • Escoltar, entendre i representar la història What a mess!

  • Escoltar i cantar la cançó I'm Dizzy the dog, per practicar el vocabulari addicional de la unitat.

  • Llegir i escriure el vocabulari i les expressions clau i de repàs de la unitat.

  • Realitzar petits intercanvis comunicatius a través d'una activitat de retallables.

  • Aprendre sobre músiques de ball del món i els seus instruments, transferint així el llenguatge de l'aula a un context de vida real.

  • Dibuixar sobre els seus hobbies favorits i escriure sobre ells.

  • Elegir la seva activitat favorita de la unitat.

  • Conèixer aspectes fonètics de ritme, entonació i pronunciació.

  • Autoavaluar el propi progrés i la feina realitzada.


Unitat de programació i anàlisi.

miércoles, 24 de febrero de 2010

Quedem a pallejà aquest divendres.. per començar


Ahir vam quedar que vindrieu a visitarme a l'escola per acabar el portafoli el divendres a les 19:30h . Després podem anar a fer una cervesa ràpida si tenim ganes i temps, perquè tenim moltes obligacions com diu la Núria. jeje

Per cert,a part hem de quedar un altre dia amb els nostres profes del curs, i tots els companys per fer una bona foto de comiat. Quan serà ? El dimarts 9 us va bé després del curs?

la escola la podeu buscar al google maps

lunes, 25 de enero de 2010

TALLER : TUTORIA I RELACIONS AMB LES FAMÍLIES I SERVEIS EXTERNS

En aquest article, Manuel Segura ens explica la seva visió de l'educació, en la qual s'ha d'ensenyar tant el raonament com l'educació en valors de respecte als altres. Després de la seva dilatada experiència arreu del món com a professor en ambients universitaris o més desfavorits, com en els reformatoris, a pogut posar en pràctica aquest mètode amb gran èxit i eficàcia.


Si bé, reconeix que es complicat ensenyar a pensar, creu que és capa on hem d'anar, doncs només

amb l'ús de la intel·ligència no sabrem com tractar a les persones, sinó que ens veurem avocats a un individualisme, que no ens permetrà, ni tan sols, saber treballar en equip a moltes de les empreses que ho demanin.


Ell, ens explica, que allò més fàcil és aprendre a pensar i afirma que els jocs són un bon mètode per fer-ho ja que ens permet analitzar diferents possibilitats, però que les emocions són més complicades i que el primer pas es saber reconèixer-les, perquè hi han un mínim de 60 que s'han d'identificar.


Una de les emocions que tracta es la de la depressió, la qual es manifesta a partir de frases com “no serveixo per a res, o ningú m'estima”. Un cop identificada l'emoció, es contraresta amb idees positives, com per exemple: “canto bé, etc”. Així, s' aprèn a compensar el pensament negatiu amb el positiu.


Aquest mètode ja s'ensenya a Canarias des de fa 15 anys i tracta d'aconseguir que els adolescents deixin de veure als altres com a enemics que s'interposen davant dels seus objectius. El text senyala que la impaciència és una característica dels adolescents i que els fa voler tot, sense ser conscients de l'esforç que s'ha de fer per aconseguir-ho. Per tant, l'autocrítica, en aquest sentit, pot aconseguir un millor coneixement de les possibilitats reals que poden aconseguir.


En Manuel Segura, també parla en aquesta entrevista sobre la importància de l'educació en valors com la responsabilitat, l'amistat i la justícia per sobre de tot. També explica, que per entendre bé la maduresa s'ha de fer referència al concepte de compromís i que els adolescents no ho acaben d'entendre bé perquè pensen que retalla les seves llibertats.


A més, en Manuel Segura no es resigna a pensar que valors com la justícia són una utopia irrealitzable, sinó que hem de lluitar per a sortir del conformisme i deixar d'ignorar que hi han molts milers de persones que es moren de fam cada any. Per tant, la única manera de desenvolupar aquest sentiment de justícia és la de participar en la lluita contra les injustícies.


El mètode que segueix per a educar tracta els problemes a partir dels dilemes morals. En primer lloc, es troba l'estadi de la moral imposada, que consta de multes i prohibicions. Després, li segueix el de la llei de “l'ull per l'ull i dent per dent”. Respondre a les expectatives dels demés amb els dotze anys i s'ha d'esperar fins als vint per desenvolupar la responsabilitat. Per últim, vindria l' ésser capaç de reconèixer els drets de tots i el ser capaç de reconèixer als altres com a iguals.


També es defensa el diàleg com a mètode de resolució de conflictes. Aquest diàleg ha d'identificar els problemes, buscar alternatives i buscar les conseqüències posant-se en el lloc de l'altre. Això sembla ser la millor recepta per a que els adolescents puguin gestionar la seva vida.


Tal i com jo ho veig, aquesta manera d'educar tracta d'equilibrar el pensament per a que els alumnes puguin ser persones i conviure en un món que han de compartir entre tots. Per això, el diàleg ha de ser una part important de l'aprenentatge. No obstant, per a que hi hagi un diàleg ja es necessiten unes condicions mínimes, un cert ordre que en moltes situacions vitals no trobarem de manera tan fàcil com ho podríem fer a un aula. Potser, l'aula es el millor lloc per a practicar aquestes tècniques que s'hauran de posar en funcionament en un món que sí que es cert que demana que es treballi en equip, però que també exigeix resultats individuals i que castiga durament a aquells que no ho aconsegueixen. Educar als nens per a que facin el bé per el bé mateix regit per unes normes universals i necessàries no els deixa desvalguts davant la jungla exterior?