TALLER : TUTORIA I RELACIONS AMB LES FAMÍLIES I SERVEIS EXTERNS

En aquest article, Manuel Segura ens explica la seva visió de l'educació, en la qual s'ha d'ensenyar tant el raonament com l'educació en valors de respecte als altres. Després de la seva dilatada experiència arreu del món com a professor en ambients universitaris o més desfavorits, com en els reformatoris, a pogut posar en pràctica aquest mètode amb gran èxit i eficàcia.

Si bé, reconeix que es complicat ensenyar a pensar, creu que és capa on hem d'anar, doncs només

amb l'ús de la intel·ligència no sabrem com tractar a les persones, sinó que ens veurem avocats a un individualisme, que no ens permetrà, ni tan sols, saber treballar en equip a moltes de les empreses que ho demanin.

Ell, ens explica, que allò més fàcil és aprendre a pensar i afirma que els jocs són un bon mètode per fer-ho ja que ens permet analitzar diferents possibilitats, però que les emocions són més complicades i que el primer pas es saber reconèixer-les, perquè hi han un mínim de 60 que s'han d'identificar.

Una de les emocions que tracta es la de la depressió, la qual es manifesta a partir de frases com “no serveixo per a res, o ningú m'estima”. Un cop identificada l'emoció, es contraresta amb idees positives, com per exemple: “canto bé, etc”. Així, s' aprèn a compensar el pensament negatiu amb el positiu.

Aquest mètode ja s'ensenya a Canarias des de fa 15 anys i tracta d'aconseguir que els adolescents deixin de veure als altres com a enemics que s'interposen davant dels seus objectius. El text senyala que la impaciència és una característica dels adolescents i que els fa voler tot, sense ser conscients de l'esforç que s'ha de fer per aconseguir-ho. Per tant, l'autocrítica, en aquest sentit, pot aconseguir un millor coneixement de les possibilitats reals que poden aconseguir.

En Manuel Segura, també parla en aquesta entrevista sobre la importància de l'educació en valors com la responsabilitat, l'amistat i la justícia per sobre de tot. També explica, que per entendre bé la maduresa s'ha de fer referència al concepte de compromís i que els adolescents no ho acaben d'entendre bé perquè pensen que retalla les seves llibertats.

A més, en Manuel Segura no es resigna a pensar que valors com la justícia són una utopia irrealitzable, sinó que hem de lluitar per a sortir del conformisme i deixar d'ignorar que hi han molts milers de persones que es moren de fam cada any. Per tant, la única manera de desenvolupar aquest sentiment de justícia és la de participar en la lluita contra les injustícies.

El mètode que segueix per a educar tracta els problemes a partir dels dilemes morals. En primer lloc, es troba l'estadi de la moral imposada, que consta de multes i prohibicions. Després, li segueix el de la llei de “l'ull per l'ull i dent per dent”. Respondre a les expectatives dels demés amb els dotze anys i s'ha d'esperar fins als vint per desenvolupar la responsabilitat. Per últim, vindria l' ésser capaç de reconèixer els drets de tots i el ser capaç de reconèixer als altres com a iguals.

També es defensa el diàleg com a mètode de resolució de conflictes. Aquest diàleg ha d'identificar els problemes, buscar alternatives i buscar les conseqüències posant-se en el lloc de l'altre. Això sembla ser la millor recepta per a que els adolescents puguin gestionar la seva vida.

Tal i com jo ho veig, aquesta manera d'educar tracta d'equilibrar el pensament per a que els alumnes puguin ser persones i conviure en un món que han de compartir entre tots. Per això, el diàleg ha de ser una part important de l'aprenentatge. No obstant, per a que hi hagi un diàleg ja es necessiten unes condicions mínimes, un cert ordre que en moltes situacions vitals no trobarem de manera tan fàcil com ho podríem fer a un aula. Potser, l'aula es el millor lloc per a practicar aquestes tècniques que s'hauran de posar en funcionament en un món que sí que es cert que demana que es treballi en equip, però que també exigeix resultats individuals i que castiga durament a aquells que no ho aconsegueixen. Educar als nens per a que facin el bé per el bé mateix regit per unes normes universals i necessàries no els deixa desvalguts davant la jungla exterior?