Aquest article està basat en la idea que la reflexió és allò que ens ha de fer conscients del que realitzem. En aquest cas, d’allò que hem anat desenvolupant durant aquests mesos des de el començament del curs.
Vam començar un conjunt d’estranys que no coneixíem els noms dels uns dels altres, sense saber qué era el decret 147/2007 o sense haver participat en cap dinàmica de grup organitzada per Maria Lourdes o Lluís . Després d’aquests mesos ens acostem a la data en la que la nostra feina té un volum considerable de pàgines i un volum considerable d’espai en la web amb imatges o vídeos penjats que ens diuen que cada cascú de nosaltres seguirà un camí diferent, però que l’espai que s’ha compartit, totes les experiències i els nostres coneixements seguiran amb nosaltres.
Crec que l’espai i l’atmosfera que em creat entre tots és el més important del curs, tot i que la nostra tasca com a docents necessita de moltes eines i habilitats que em treballat, tots aquests coneixements de poc ens servirien si no haguéssim pogut gaudir d’un ambient idoni a on deixar-los créixer, a on permetre creure en ells com alguna creença més enllà de la nostra capacitat de comprendre o actuar. En aquest curs em aprés que, tant la forma com el contingut són importants, i que ens queda, molt per aprendre.
Reflexió sobre la tasca docent.
Per a reflexionar sobre la tasca docent em de considerar que la tasca docent és allò que permet transmetre una quantitat de valors i de coneixements d’una manera o de diverses. Amb aquesta definició inicial, podem continuar expressant que la tasca docent és tot allò que els mestres fem des de que entrem a l’escola fins que hi sortim. Tot i que em de considerar que l’escola se’ns fica al cap moltes vegades, i així la nostra tasca no ens abandona encara que estem fora de les aules.
La tasca docent es desenvolupa de manera continua i la seva diversitat permet la innovació constant, encara que la repetició de conceptes sigui clau per a l’aprenentatge, els docents sempre busquem diferents tècniques i materials per a transmetre els coneixements. Però, la tasca docent també arriba a la formació com a persones, els docents treballen els valors en les seves explicacions i en la resolució dels conflictes diaris.
Els docents han de tenir una visió global del que és el món dels seus alumnes i poder transmetre’ls els objectius de les seves programacions de la forma que més s’adequa amb els seus perfils. Per això, han de fer servir i aplicar la llei, organitzar-se les classes, coordinar-se amb els altres mestres i superar les dificultats del dia a dia que es puguin donar amb el seu esforç i dedicació.
Mirant al meu voltant he pogut constatar una gran diferència entre dos tipus de docents amb experiència: El primer grup són aquells que saben el que fan i que funcionen mecànicament, sense aturar-se a reflexionar o ser permeables a d’altres opinions docents, els d’aquest grup desenvolupen bé la seva tasca docent, però tinc la sensació que els hi suposa una pesada càrrega per a portar a sobre. El segon grup, són aquells que tenen un somriure a la cara de tant en tant i que saben escoltar les idees o propostes noves que es poden realitzar per part dels companys,i és en aquest grup, en el que m’agradaria ser d’aquí a uns anys.
Virgilio poeta llatí S.I“Un camino sin obstáculos probablemente conduce a algún lugar que no vale la pena.”
